XII
L'acant escolta
ecos de llunyania.
Eternitzades,
altres fulles tremolen
als sons apagadíssims.
XIII
Vibraven sempre,
just ferides per l'aire,
ombres de cordes.
Torbs i serpents i guerres
a poc a poc s'encalmen.
XLV
Dòcil forma, qui gasa
desitjar que pentinis
els teus cabells?
Deixa que siguin lliures,
perquè desvetllin l'aire
i l'or mai no tramunti
XV
Enllà, darrera
apagats focs d'estrelles,
lleu el silenci.