I
Varen pensar-me
uns savis dits la forma
que sóc i guardo.
II
Ben endinsada
en fang, en bronze, pujo,
claror d'idea,
per les arrels més fosques
al gran esclat del somni.
III
Velers d'aranyes
solque graons d'escuma.
Mans, esguardeu-vos
dins el treball, com fràgils
vidres dringats per l'aire.
IV
De guix, de bronze,
de fang, de terra cuita:
precises formes,
guany del combat amb l'àngel,
rebel·lia, domini.
V
Mira'm i digues
si no sóc acabada
com em volien
guies subtils del noble
origen de la forma.