Vull cantar la cançó aquesta en tango. Perquè el tango em porta a la memòria temps de plors i patirs, i de misèria. Temps que encara són la nostra dèria. Vull cantar la cançó aquesta en tango. I posar-me al cabell la gomina. Per fer la cosa una mica més fina, I marcar-me ben clar en plastilina. Qui soc jo? Qui som nosaltres? Més que un tros de carn que d'altres mengen. O bé uns penjadors on només pengen allò que més els fot. Després, es vengen. Vull cantar la cançó, aquesta en tango. I posar-me al coll un "fulard" blanc. I explicar la puresa del percanç
de l'innocent que el fan fer bordegàs, i l'obliguen a comprar-se navalla. Vull cantar la cançó aquesta en tango. I apretar contra meu una dona. Una dona de la meua família: família d'afamats i perdularis. Ballar amb ella. Qui sóc jo? Qui som nosaltres? Més que un tros de carn que d'altres mengen. O bé, uns penjadors on només pengen allò que més els fot. Després, es vengen. Vull cantar la cançó aquesta en tango. I cantar-la amb un clavell vermell, al trau. Pensant en tot aquell que deixa pell per una sola idea. Idea d'arribar a ser persones.