De dalt a baix em creuarà la mort.
De dalt a baix m'engolirà la nit.
De dalt a baix em deixaran en terra.
De dalt a baix em vestiran de fusta.
De dalt a baix em miraran les gents.
De dalt a baix em tancaran després.
No podien posar el mort dins el taüt.
Començà a plorar;
es posà cabut.
Quan tancaven, treia
un braç, una mà,
Alçava la tapa
fent força amb el cap,
La mare li deia:
-No siguis així...
El pare li deia:
-No ploris més, fill...
Li posaren el cap
novament al coixí.
-Mare, vindrà a veure'm?
-Clar que hi vindré, fill...