Com Manute Bol
Sense nostàlgia d'una Arcàdia a Gondokoro
Armàrem al nostre poble
La felicitat fou acabar amb les fàbriques
Torres de Babel de cafeïna i sucre
Foradant la nit de l'espai-temps érem 15.000 lúmens
Teories filles de la pràctica, estratègia i tàctica
La nostra idea no era estàtica
Proteccionisme trocà en ajuda mútua
La caritat en camaraderia amorosa, solidaritat eròtica
El respecte en responsabilitat, poder en pacte
Governant-se a un mateix mentre
Per a**aig i error anàvem cap a avant sempre
Vaga Mundial Indefinida
Un sol negre a lo Sun Ra digué que lo real no era lo possible
Que no fórem esclaus, no anàrem a les seues guerres
No havíem nascut per morir, irreductibles neoludites a platges verges
Banyant-se en pronoms febles postpostfordistes, -nos -ens 'ns
Assemblees, consells obrers, comités de coordinació
Entràrem en contradicció, la idea era l'acció
Fórem utopía realitzâ, esquirols acorralats suplicaven en va
Guanyàrem de golejâ, férem bèng! Ne trevaillez jamais!
Selfactines a Alcoi, guillotines al coll
Sense frens i sense clàxon, alunitzant-los
Pa els qui tenien més propietats que l'aloe vera
Capitans del Köpenick en cada barri
El temps era nostre, illa i trinxera
Vaga Mundial Indefinida
Herois piròfits, els de baix contra els de dalt
Desplaçàrem l'eix del vertical com Tatay al Cabanyal
Arbeit Match Kapital, i el capital no contempla lo elemental
Ara la vaga és total, sostinguda i radical
Corroent fronteres com un esquimal del coure
Les borses foren a**altades, destruïdes
Saquejàrem els supermercats hol·logrames
De jodidos druïdes, vaga humana sense quimera
Ja no érem el que havíem de ser ni ho seríem
De cap manera, quotidianament preníem
Les formes de l'aigua, fou la seua pitjor distopia
No es pot controlar allò que canvia