Pels carrers del nostre temps Es podreix el nostre pa**at Allò que ens fa sentir-nos vius Tendresa de qui ens ha criat Pels carrers del Cabanyal Pels carrers del nostre temps L'asfalt crema tots els moments I amb ells la nostra realitat Ja no ens queda Ja no ens queda res Ja no ens quedarà res mai, mai més Resseguint tots els colors Resseguint tots els carrers Sentat mirant com trenca el mar La ràbia crema el seu plorar Pels carrers del nostre temps Entre parlars dels nostres vells Sentint olors de camps cremats Història morta a cops d'asfalt Ja no ens queda Ja no ens queda res Ja no ens quedarà res mai, mai més I ara quan et mire als ulls
I ara quan et sent a prop Veig que ja no ens queda res Que ja no, ja no ens queda res Han cremat el nostre pa**at La terra que ens van robar Però no cremaran les arrels No podran cremar les arrels Caminant pels nostres carrers Caminant pel nostre temps No tenim cap lloc on anar Tampoc en tenim per recordar Intenten cremar el pa**at Cremant la terra, el cel i el mar Memòria d'un poble amagat Història d'un temps imposat Ja no ens queda Ja no ens queda res Ja no ens quedarà res mai, mai més I ara quan et mire als ulls I ara quan et sent a prop Veig que ja no ens queda res Que ja no, ja no ens queda res