En sortir amb ímpetu del son Tot cavalcant com si fos el primer cop Desconeixes la ignorància que ens envolta en un entorn Descobreixes camins de boires que t'acompanyen amb migjorn Continuaràs la ruta amb el fang, fins a sentir-te inclòs Arribaràs amb rosada a les parpelles com si no fos un esforç Topes amb els murs que tenies davant, dins el més fred bosc
Però recordes l'experiència d'un paisatge homenatjant el tros Confisca, doncs, de la realitat, l'ara, un bocí de bellesa per sempre I demana per un instant, la tramuntana de cara, com el més ferm repte Continuaràs la ruta amb el fang, fins a sentir-te inclòs Arribaràs amb rosada a les parpelles com si no fos un esforç