No voldria res més ara
Que estimar-te
I sentir el teu cos, ben a prop.
No voldria res més ara
Que el teu somriure
I ni un alè d'aire entre tu i jo.
No tenc res més ara
Que aquesta cambra;
I només un poc meva,
La llum dels finestrons.
Ahir pel carrer vaig perdre
Paraules i cançons
I estic aquest matí tan buida...
Un renou de mosques
Fa somriure els vidres,
I el vent m'omple de fulles
Un jardí transparent.
Ben lluny, això, de tu i de mi,
Com si fos un núvol falaguer.
No voldria res més ara
Que estimar-te
I sentir el teu cos, ben a prop.
No voldria res més ara
Que el teu somriure
I el vent s'enduria dels meus llavis
La cançó.