Per altres sé de tu, i molt poques vegades cau aquell tel que tot ho fa confús. On ets? On ets? Per què no em truques? Voldria veure't i parlar amb tu. T'envio missatges per ones invisibles, per camins sonors que tu només entens. Aquestes paraules també van insegures dins una ampolla de nàufrag, a mercè dels corrents.
T'has oblidat de mi potser per sempre i crec que així de mi també m'oblido. No em facis mal, torna'm aquella imatge; és l'única que jo de mi estimo. Per quins camins entossudits t'allunyes pobres motius per als penediments... Si tu volguessis em trobaries on em deixares, amic, fa tant de temps...