Altes ones que veniu del mar
i que el vent fa breument onejar,
del meu amor, què me'n podeu contar?,
què li pa**a, que no el veig tornar?
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.
Dolça brisa, tu que véns d'allà,
on mon amor va anar a sojornar,
porta'm un xic del seu dolç alenar.
Ma boca espera son alè respirar.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.
Fa patir molt tenir un amor llunyà,
car plor se'm torna el seu riure clar,
poc em pensava que ell em traís.
Mon cor donat està enyoradís.
Mes, ai, Déu d'amor!,
tan aviat m'alegra
com fa patir el meu cor.