Un núvol de bluetac,
Un sorral on governar
Amb cucs de seda que creixen i volen.
Un núvol destil·lat,
Tricicles amb rodetes
Per si es punxa alguna de les altres rodes.
I el millor és que s'hi menja gelatina,
En aquest gran llençol
On tots hi porten un flic-flac d'última generació.
Sempre fa tic-tac,
I aprèn les hores,
La pometa riu, canta.
Un mirador d'estels,
I hi ha tres patis,
Set pometes a dalt l'arbre.
Allà hi ha un os formiguer
Que et xucla aquelles llàgrimes si plores
I et fa estar molt més content.
Però amagat hi ha un rellotge molt atent
I una pometa despistada...
Fa tic-tac i aprèn les hores
I li canvien el bluetac per les xinxetes...
Ni set pometes, ni tres patis...
I és que el terra és de gelatina movedissa
I és que el terra és de gelatina movedissa
¡i és que el terra és...
I és que el terra...
Ramats de pomes
Ara rodolen
Ben indiferents.
Però elles segueixen
Dalt del seu arbre
Xiuxiuejant cançons
Amb el vent.