Bosc de vidres nuus i torts,
Matoll de nusos morts,
Rebost d'infants, buits enyorats, també hi plou gravetat.
I és que ho sap tot i calla,
Com fan els nens i els pares.
I és que ho sap tot i espera algun motiu...
Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei,
No és que vulgui un malentès.
Mandra; és còmplice irreal,
És despistada per por,
És hàbil per jugar esquivant a la pols i al fang.
I és que ho sap tot i calla,
Com fan els nens i els pares.
I és que ho sap tot i espera algun motiu...
Té mala memòria, no sap mai si hi ha un remei,
No és que vulgui un malentès.
Queda més senzilla i serena,
Més nua i més lleugera