Trossos de paper,
Ballen a través de l'aire blanc.
Al cel dolç.
Com menjar de peix,
Dins el gran aquàrium, dins un got.
Al cel dolç.
Digue'ls-hi que creuin els dits.
Perquè així no parin de ballar amb la pluja.
Perquè així no parin de ballar amb els núvols.
Un paper ha caigut i els altres dubten.
Dos papers també i els altres tremolen.
L'aire ja no és tant blanc,
Es desmunta el decorat...
Un peix de lavabo es menja el decorat
I el cel es torna salat com el mar
Aquí no hi podem viure mai més.
La invasió dels peixos al nostre cel dolç.
No podia ser per sempre el cel un decorat.
Ja us ho vaig dir que de paper no aguantaria gaire temps.
Ha estat molt dolç, molt blanc,
Ha estat molt dolç, molt blanc.
Però ara el cel és salat
Però ara el cel és salat
Però ara el cel és salat
Un peix de lavabo es menja el decorat
I el cel es torna salat com el mar
Aquí no hi podem viure mai més.
La invasió dels peixos al nostre cel dolç.
Trossos de paper,
Ballen a través de l'aire blanc.
Al cel dolç.
Com menjar de peix,
Dins el gran aquàrium, dins un got.
Al cel dolç.