Tinc un amic, que cada dia només llevar-se
em fa costat.
Que no s'adona amb quina cama s'ha llevat
que tot ho troba bé, que no em sap fer el cafè.
Tinc un amic que em troba maco sense haver-me
pentinat
content de córrer encara que el porti lligat
que sempre sembla riu, que em fa sentir viu.
És un amic que només viu per demostrar-me
que amb un osset de premi ja està content
només em fa saber, quan vol anar al carrer
és un amic que no hi entén de somnis, viu el present
que no hi ha res més maco
que veure'l content
i podria ser el meu millor amic.
Tinc un amic, encara que no és molt correcte el verb tenir
que mai enveja la corretja del veí
que sovint es troba sol, tot i així no es queixa molt.
És un amic que només viu per demostrar-me
que amb un osset de premi ja està content
només em fa saber, quan vol anar al carrer
és un amic que no hi entén de somnis, viu el present
que no hi ha res més maco
que veure'l content
i podria ser el meu millor amic.