Enveja cara lletja li deien quan la veien. I ella beixava el rostre caminava depresa. Enveja amb ulls d'ametlla amrga, com sol ser ella. Enveja amb ulls d'ametlla i llàgrimes com fruita seca. Enveja no dorm inquieta, no aprofita el que menja. Enveja sense esperança veu pa**ar la fe i tremola. No pot amagar-se, més, cap d'agulla es la llàgrima poruga
que aguaita a l'ull perquè es veu al mirall, el que ningú no vol mirar. Voldries llevar-te el mocador dur el cabellam al vol, treure#t dels peus les calces, posar-los al sol. Enveja amb sang, que ho sé, no t'amagues més. Besam, anunia, pren la meua mel relletjeta! Et riuràs, tant o no si ho vols.