Un camell d'Orient entra a la ciutat,
Carrega a la gepa un sac ple de regals.
Pregunta al seu Rei quin camí han de seguir,
Però l'home està ben adormit,
El camell vol despertar-lo amb un crit
Que es perd en la nit.
"Disculpi taxista, em podria orientar?
Som a nit de Reis, com vostè ja sabrà,
Un nen i una nena ens estan esperant,
Portem uns paquets de molt lluny,
Però el Rei ha caigut en un somni profund
I estic tan perdut!"
Grimpa el camell, grimpa, grimpa pel fan*l!
Descansa al balcó del pis principal,
Es topa amb pa i aigua que li han preparat,
Però el Rei dorm en el carreró
I el camell no vol malgastar l'ocasió
De tastar unes neules i un torró.
I es mira al pessebre i es troba atractiu,
Allà entre la molsa, travessant un riu,
Però no queda temps i s'apropa al sofà,
Amb les dents treu, amb cura, del sac,
Una bicicleta de colors llampants,
Unes nines russes i un soldat.
Un camell d'Orient surt de la ciutat!
La gepa lleugera buida de regals!
El Rei es desperta i pregunta on estan.
"Pot estar tranquil Majestat",
Contesta la bèstia avançant per l'asfalt,
"ja l'avisaré en arribar".
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!
I el sol va sortint i el rei segueix roncant!