A l'estació, un vespre de juliol Els va preguntar el nom Tot i que ja el sabia Va carregar maletes i regals Va deslligar els cavalls Arribaven les cosines En el sopar se'l van quedar mirant: A estones estàs bé Però dius ma**a tonteries Durant el ball van prendre'l de la mà: Ens han dit que hi ha un riu I ens han dit que tu hi guies! Oh! La lluna és un llop que campa pels camins Platejant el sotabosc Tres ombres sense pantalons saltaran per comprovar Com està l'aigua del gorg!
I estava bé! I s'ha de dir que estava bé! Quan va voler parlar D'un amor que ell tenia El primer sol els va a**ecar les pells “Quan tot sigui menys greu -van dir- I dramàtic, ens avises...” A l'estació, un vespre de juliol Va pronunciar el seu nom I va empa**ar saliva La vida ha estat cruenta i fugaç Però, com pa**ar-ho bé, noi Ho sabien les cosines Ho sabien les cosines Ho sabien les cosines Com pa**ar-ho bé, company Ho sabien les cosines