Una nit de lluna plena
Tramuntàrem la carena,
Lentament, sense dir res...
Si la lluna feia el ple
També el féu la nostra pena.
L'estimada m'acompanya
De pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
Que han trobat a la muntanya).
Perquè ens perdoni la guerra,
Que l'ensagna , que l'esguerra.
Abans de pa**ar la ratlla,
M'ajec i beso la terra
I l'acarona amb l'espatlla.
A Catalunya deixí
El dia de ma partida
Mitja vida condormida;
L'altra meitat vingué amb mi
Per no deixar-me sens vida.
Avui en terres de França
I demà més lluny potser,
No em moriré d'enyorança
Ans d'enyorança viuré.
En ma terra del Vallès
Tres turons fan una serra,
Quatre pins un bosc espès,
Cinc quarteres ma**a terra.
"Com el Vallés no hi ha res."
Que els pins cenyeixin la cala,
L'ermita dalt del pujol;
I a la plana un tenderol
Que batega com una ala.
Una esperança desfeta,
Una recança infinita,
I una pàtria tan petita
Que la somio completa.