Quan estava tot sol amb la mare,
A l'hivern, a la vora del foc
D'una antiga casa catalana,
En un poble petit i polsós,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.
I sentia bramar la tempesta,
I els pagesos fugir esverats,
Botzinant perquè la tramuntana
Els espolsa la closa i el blat,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.
Quan a casa faltava una cosa,
Posant-me bufanda i abric,
Me n'anava corrents a buscar-la
I tornava content i arraulit,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.
Quan estava tot sol a la cambra
I sentia els arbres cruixir
I la gent que pa**ava esverada,
M'agafava fort al coixí,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.
I els ocells dormien a les branques
I ja es veia el cel clarejant,
M'amagava darrera d'un arbre
I ho mirava tot, somniant,
Que feliç era, mare,
Que feliç era jo.