El llit de fusta s'ha quedat sol,
l'home s'aixeca i espera
la llet bullida que es beu d'un glop
i amb afany esmola l'eina.
Cop, cop, cop de destral
des del matí fins al final.
Fort, fort, cop de destral,
la fusta vella tallar-la cal.
Amb el sarró i amb el gos ja vell
travessa el bosc cada tarda,
i en el seu front d'arrugada pell
la neu s'hi posa gelada.
Van caient arbres i, quan és fosc,
pensa en la seva mainada,
no vol que pa**i la vida al bosc
com l'ha pa**ada el seu pare.
Pensa en la dona i el temps pa**at,
i la destral ja li cansa.
Al cap dels anys, també s'ha tallat
tot el seu bosc d'esperances.