Vailet, et diuen que a les guerres
Tan sols hi ha tristeses,
No s'hi guanya mai.
Damunt d'aquesta terra encesa
Tot allò que és feble
Vol ignorar els mals.
I en Maurici va escoltant
Però segueix a terra sense fer-ne cas,
Perquè uns altres li han dit tant
Que la seva vida és patir sota el fang...
Recorda les raons que un dia
Varen canviar el signe
D'aquell temps pa**at.
Ell ha marcat la teva vida
Amb una ferida
Que tu has de curar.
I en Maurici va escoltant
I pensa que ja sap el perquè dels mals.
Però se'n torna, està dubtant,
I altres veus ressonen també al seu voltant.
Vailet, no siguis anarquista
I vés a la conquista
De l'honor més alt,
Que al teu costat tindràs la força
Que ens porta l'ordre
I ens permet la pau.
I en Maurici sap molt bé
Que, si només dubta, poca cosa té.
En Maurici sap què fer,
Trobarà als companys i sortirà al carrer.