Junts, junts, sempre junts, així ho diran cada capvespre, mentre la llum del seu llitet no és la de cap estrella. Junts, sense un recer, junts i així fer-se de pare i mare, junts, junts, sempre junts. Lluny, lluny, sempre lluny de qualsevol gest de tendresa, el pare va pujar a un cavall que se'l va endur per sempre, les feines d'amor deixen la mare sempre vençuda.
Lluny, lluny sempre és lluny. Junts, junts, sempre junts, mentre al carrer veus nadalenques canten un món que els escarneix i els omple de tristesa. Junts i orfes dels déus, els dos germans del Raval s'adormen. Junts, junts i a prop teu. Junts, junts i tan lluny, els dos germans del Raval s'adormen, lluny, lluny, i tan junts.