Mentre em somreies amb els dits creuats
et mirava al fons dels ulls i veia els Mals.
Ferotges mentides al fons del meu plat,
tovallons marcits pel desamor, no t'omplic el cor.
Busques calor que desprèn el cos,
fregant-te com animal que busca tebi cau.
I amb dits d'esbarzer les robes m'has esqueixat,
dus a les ungles la meua sang.
I em prometies torra**alas ben alts
i entre paraules i paraules et creixia el nas.
Tristes figues molles que no he de tastar,
podrimer i insectes floten per tots els menjars.
Ara mossegues el meu mugró,
alenant amb gran soroll, voldria que s'acabara el món.
Cerques rabiós la llet del meu pit, per seguir viu l'endemà
i jo voldria vore't mort ja.