Els teus ulls pregons, són teló de fons Del gest dramàtic del meu món Sota el feix de llum, tancat en un zoom Jo represento tant se val el que jo sento Quan sóc sol Sempre ha estat, una cursa vora el penya-segat Suau com la bufanda del voltor El millor recipient per la buidor Amb aquest paper, no hi ha res a fer Un guió és com un destí fatal On mai seré el galant, ni vull res semblant L´heroi flemàtic, imatge d´un arc hieràtic A qui no li cal fer sang per obrir el cor Sempre ha estat, una cursa vora el penya-segat Suau com la bufanda del voltor El millor recipient per la buidor Segueix essent el mateix parany del subconscient Un terreny de paper sota els teus peus Un mal del que mai no us guarireu Quan el temps perd el sentit i l´avui és igual que ahir;
Quan l´eclipsi és a dins teu, cobren vida esperits eterns L´implacable apuntador farà meu el seu dolor Clavarà els seus mots com un punyal Assa**í de l´albir personal Tot és clar vist des del punt adequat El realisme d´allò que tant t´ha agradat Cau desfet en il·lusió Quan veus el fil que ho aguanta tot Tot és clar vist des de darrera el teló Tant me fa, jo sempre diré que no A dins meu no hi pot quedar Que el món és un decorat fet del cartró més barat Una cursa vora el penya-segat Suau com la bufanda del voltor El millor recipient per la buidor Segueix essent el mateix parany del subconscient Terreny de paper sota els teus peus Un mal del que mai no us guarireu Si Mim Uoooooooohhhh!