Els teus ulls pregons, són teló de fons
Del gest dramàtic del meu món
Sota el feix de llum, tancat en un zoom
Jo represento tant se val el que jo sento
Quan sóc sol
Sempre ha estat, una cursa vora el penya-segat
Suau com la bufanda del voltor
El millor recipient per la buidor
Amb aquest paper, no hi ha res a fer
Un guió és com un destí fatal
On mai seré el galant, ni vull res semblant
L´heroi flemàtic, imatge d´un arc hieràtic
A qui no li cal fer sang per obrir el cor
Sempre ha estat, una cursa vora el penya-segat
Suau com la bufanda del voltor
El millor recipient per la buidor
Segueix essent el mateix parany del subconscient
Un terreny de paper sota els teus peus
Un mal del que mai no us guarireu
Quan el temps perd el sentit i l´avui és igual que ahir;
Quan l´eclipsi és a dins teu, cobren vida esperits eterns
L´implacable apuntador farà meu el seu dolor
Clavarà els seus mots com un punyal
Assa**í de l´albir personal
Tot és clar vist des del punt adequat
El realisme d´allò que tant t´ha agradat
Cau desfet en il·lusió
Quan veus el fil que ho aguanta tot
Tot és clar vist des de darrera el teló
Tant me fa, jo sempre diré que no
A dins meu no hi pot quedar
Que el món és un decorat fet del cartró més barat
Una cursa vora el penya-segat
Suau com la bufanda del voltor
El millor recipient per la buidor
Segueix essent el mateix parany del subconscient
Terreny de paper sota els teus peus
Un mal del que mai no us guarireu
Si Mim
Uoooooooohhhh!