Cansat, cansat de fer-me mal De viure en un engany Cansat de mi Que no sé alliberar-me Fugir d'aquest desig Que sé que no és per a mi però no puc evitar Cansat d'aquesta soledat D'haver-me enamorat Del pas del temps Que fa caure en l'oblit Allò que va ser etern Cansat de veure-ho clar però no saber escapar No és ma**a tard per a tot allò que és important Per a mi, com ser feliç Estic tan cansat ...però he de tornar a començar I quan s'aturarà aquest mal Que crema i crema tant? Evaporat Que no deixi record
D'aquells moments tan bons Cansat que d'aquells núvols només en quedi fum Només vull cridar i trencar, no recordar mai més per viure en pau Cansat d'haver callat D'estar emprenyat De ser fugaç, de ser real... Per què no puc existir així? No puc, no és per a mi Tan humà, despullat Que no puc existir No vull pas fer-ho així Cansat d'haver somiat... I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat Per sentir aquest desig Que no té cap sentit Per viure sense viure tanta soledat?