Acabava d arribar I potser ella encara pensava Que arribava a casa seva Els amics, la seva gent Els primers que va anar a veure Els seus pares ja molt gran Pero al trucar ningu l´obri X ells ja no era filla d´ells I recorda cuan va marxar Per força a fer uns anys de presó I la gent com se la mirava Emmanillada i a dins del furgó I ningú no la va escriure Es va estar temps pensant sola en la foscor I anyorava als seus amics Fa mes mal aixo que no venir I als seus ulls se li notava Que havia mort pero per amor
I ara tothom contra ella estava Enfonsada pel seu cor Quan temps perdut somiant amb tot?? Somiant en tornar a casa i viure de nou Portant-se be a tota hora i no pas per por Si no per sortir a fora i oblidar allò Pero per molt que ara expliques era tard Doncs ja no es podia fer res I va pensar millor marxar I per instint va tenir que tornar a plorar I ara de nou per la foscor un altre kop tot sola I ara és pitjor Que fàcil és donar el perdó I ara seria feliç en el seu món..