Quan tot és perdut, desperto els sentits
Quan et veig tan lluny, jo me n'adono
Que sóc lligat a tu
De sempre i per sempre
Com una llegenda, com un conte
Aaaah, presoner
Aaaah, d'un satèl•lit proper…
Sense sentit, t'he buscat en somnis
Condueixo tota la nit
M'arrossega un vell instint
Fins al matí
Objectiu la lluna
Que s'allunya enmig la foscor
Indefens sense direcció
Quan hi ha dos camins jo trio el del mig
Cal dir-te com sóc si ja em coneixes
Deixa't emportar, deixa de pensar
Sols queda't en blanc i submergeix-te
Aaah, presonera. Aaaah, d'un satèl•lit proper…
Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi
Perseguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència
Canviarem la sentencia
Sense pressa, sense sentit…
(…)
Sense sentit, ens busquem en somnis
Paral•lels que es troben al fi
Tot seguint un vell instint...
Doblegarem tota resistència
Canviarem la sentencia
Sense pressa, sense sentit…