Marxaria a un altre món
Sé que n´hi han més però tots estan sota aquet cel
Inevitable relació, del primer a l´últim estel
Si mors tu,mort jo també
Perquè jo formo part de tu i tu de mi si mor
Algu també ho fas tu, inevitable relació
Però si ets home sense cor d´això
Tu no en faràs mai cas continuaràs el teu present en el pasat
I haurà un dia què els teus ulls veuran
Que per fer els somnis relitat primer s´ha de despertar
No és més cec el que no hi veu
No ho és menys el que creu què aixó
Ho arreglen déus vinguts de tot arreu
Ja veus, inevitable reacció
La natura apreta fort, els fils subtils que ho lliguen tot
No hi ha consol, no hi
Ha remei per ser menys vell, inevitable relació
De vegades em fa por, em fa por pensar
Que el lloc on jo vull viure no s´a**embla en res a aquest
Marxaria a un altre món
Sé que n´hi han més però tots estan aquest cel
Inevitable relació