Marxaria a un altre món Sé que n´hi han més però tots estan sota aquet cel Inevitable relació, del primer a l´últim estel Si mors tu,mort jo també Perquè jo formo part de tu i tu de mi si mor Algu també ho fas tu, inevitable relació Però si ets home sense cor d´això Tu no en faràs mai cas continuaràs el teu present en el pasat I haurà un dia què els teus ulls veuran Que per fer els somnis relitat primer s´ha de despertar No és més cec el que no hi veu
No ho és menys el que creu què aixó Ho arreglen déus vinguts de tot arreu Ja veus, inevitable reacció La natura apreta fort, els fils subtils que ho lliguen tot No hi ha consol, no hi Ha remei per ser menys vell, inevitable relació De vegades em fa por, em fa por pensar Que el lloc on jo vull viure no s´a**embla en res a aquest Marxaria a un altre món Sé que n´hi han més però tots estan aquest cel Inevitable relació