Ara si que sento el pas del temps Vull anar despresa i ell va lent Ara és quan em nego a mi mateix Cansat sempre de perdre el temps i d’esperar D’esperar que arribi el moment I sempre pendent de perdre el tren Desitjar creuar la porta I veure que per fi em triat el mateix camí Se que amb tu podré somiar per sempre més Fer-ho tot realitat No hi ha un reco del meu planeta On pugui estar i deixar de pensar amb tu I ara que no et tinc el meu costat Sento que m’han pres un tros de món Ara quan em perdo a la foscor Ara que no hi ets, no Ara es quan voldria despertar Ara quan mes et trobo a faltar Quan tinc por quan més por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor Es difícil ser el mateix si tu no hi ets Ara si que sento el pas del temps Vull anar despresa i ell va lent Com un pres a la cela tancat Quan més a prop més lluny anat la llibertat Les ones tomben el vaixell
En el que per ti fora imprudent Però saps que seguiré esperant el meu moment Pacient, valen sempre pendent de bufa el vent Imagina un món en vida On el desig fos sempre realitat No hi ha un reco del meu planeta On pugui estar i deixar de pensar amb tu I ara que no et tinc el meu costat Sento que m’han pres un tros de món Ara quan em perdo a la foscor Ara que no hi ets, no Ara es quan voldria despertar Ara quan mes et trobo a faltar Quan tinc por quan més por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor Es difícil ser el mateix si tu no hi ets I ara que no et tinc el meu costat Sento que m’han pres un tros de món Ara quan em perdo a la foscor Ara que no hi ets, no Ara es quan voldria despertar Ara quan mes et trobo a faltar Quan tinc por quan més por em fa la por Quan et posa a prova el teu amor Es difícil ser el mateix si tu no hi ets