De la font del plaer diuen que beure no és bo Doncs no calma set Jo he pogut volar i des del cel he vist el mar I m'ha agradat tant que ja no puc baixar I desperto en unmón millor a on tot és de debò I em pregunto, ¿perfecte sóc O de pedra s'ha fet el meu cor? Mai he vist tant la veritat No em deixava portar; Mai, jo mai no ho he tingut tant clar I en el foc els records he cremat Per què tancar el llibre, quan començo a escriure? Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar?
I recordo el teu marxar, ni enrera vas mirar Vola el temps al pa**ar ¡les coses com eren i com estan! Mai, vas veure la veritat, no et deixaves portar; I ara, ara sóc jo qui pot fer realitat Tots els somnis que hi han al meu cap Per què tancar el llibre, quan començo a escriure? Per què estar en silenci, si ara és quan més puc cridar? Per què una paraula, si tinc mil imatges? Per què no et desitges I ets el que hi ha a dins teu? No ets mai com desitges Sempre ets el que hi ha a dins teu