Hi ha qui la beu a galet
I qui pren lluna a cullerades;
Nova, plena, creixent i minvant
és bona com a sedant
La lluna fa companyia
I alleuja els intoxicats
De filosofia
No hi ha un amulet millor
Que un tros de lluna a la butxaca;
Contra tota mena de perills
Més que una pota de conill
Serveix un tros de lluna:
Se'n duu les penes
I porta amors i fortuna
Es pot donar de postre als infants
I dormiran un son flonjo i suau;
Unes gotes de lluna als ulls dels vells
Ajuden a esperar la mort en pau
Posa sota del coixí
Una fulla tendra de lluna
I pensaràs el que vols creure
I miraràs el que vols veure
Tu mouràs els putxinel·lis
Tingues a mà un pot amb aire de lluna
Per quan t'ofeguis
Als decebuts i als presoners
Dóna'ls la clau de la lluna
I no voldran cap més tresor
Que pels condemnats a mort
I els condemnats a vida
No hi ha estimulant com la lluna
Si es pren amb mida
(Canço original de Serrat, La Lluna)