Estàs fotut, estàs fotut
Quant camines pel carrer i no veus a ningú.
Estàs fotut, estàs fotut
Quant et falta paper per a fer-te un canut.
Estàs fotut, estàs fotut
Que no vols donar-te compte del que pa**a pel món.
Estàs fotut, estàs fotut
Que no escoltes Gossa sorda, que no vols revolució.
Què pa**a amb les paraules? Què pa**a amb l'amor?
I si som tant solidaris, què pa**a al tercer món?
T'has quedat sense memòria has perdut la dignitat
I ara vagues per la vida rebotant de bar en bar.
Què pa**a amb les creus la gamada i la de péu.
Si son ma**a anys d'història fotent per tot arreu,
I estàs fotut.
1492 "ma**acre" indígena.
1707 Xàtiva cremada.
Continua la "ma**acre" i el més dèbil morirà,
La utopia de ser home i el llegat de ser animal.
Sempre esperant un present que no aplega,
Sempre oblidant un pa**at negligent,
Sempre somiant despert,
Despert.