Llauradors de la desil·lusió,
jubilats i sense fer soroll,
becaries de l'angoixa,
cambrers de la misèria
opositant a la eternitat.
Funcionaris de la depressió,
inmigrants de la desesperació,
alumnes del sistema
obrant el precipici,
aturats en l'adversitat.
Oficials de mil euros al mes,
aprenents sense papers,
prostitues sense vida,
músics en silenci,
esclaves del patriarcat.
I el dia que tot rebente,
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar.
Que estarem segant cadenes...
Mariners sense mar ni port,
autònoms i amb l'aigua al coll,
proletaris que no esmorzen,
llogats a subcontracta,
acomiadats del benestar,
repartidors de decepcions,
preses de la repressió,
collidors de bastonades,
artistes sense públic,
secretaries sense fumar.
I el dia que tot rebente,
no m'espereu al tall,
no aniré a treballar.
Que estarem segant cadenes...
Fes-ho bé i premedita-ho amb antelació
Adapta't a la norma
que aquest sistema imposa.
Eh! jo que dic? Eh! tu que tens?
La boca, la boca plena de dents!
Eh, somriu! I balla tant com la hipoteca avuí
Adapta't a la norma
que aquest sistema imposa.
Eh! jo que tinc? Eh! tu que tens?
La boca, la boca plena de dents!
I el dia que tot rebente...
Fes-ho bé..!
I fins que arribe un dia
Fes-ho bé..!
Fins que arribe el dia
Fes-ho bé..!
Vindran les sequies plenes
farem saó i plouran pedres,
moltes pedres.
Fes-ho bé..!
I fins que arribe un dia
Fes-ho bé..!
Fins que arribe el dia
Fes-ho bé..!
Vindran les sequies plenes
Eh! jo que tinc? Eh! tu que tens?
La boca, la boca plena de dents!
I el dia que tot rebente...