M'hauria agradat estar despert
Aquell matí que amb un vestit verd
Entre uns bladars
Ell va arribar.
Venia xiulant, com un infant.
Tenia plenes d'ocells les mans
I cel amunt
Els anava escampant.
El voltaven les abelles.
Duia un barret de roselles
I a la bandolera
Em duia la primavera
El vint de març.
M'hauria agradat estar despert
O haver deixat els balcons oberts
I en el meu son
Intuir com...,
Teules i branques s'omplen de nius
I el roc eixut torna a mullar-se al riu
I el crit agut
D'una perdiu.
I del conill la mirada
I olorar la matinada
Que a la bandolera
Ens va dur la primavera
El vint de març.
M'hauria agradat estar despert.
Jeure damunt d'un roc com un lluert
De panxa al sol
I amb un flabiol,
I haver sortit a rebre'l com cal
I guarnir amb flors de paper els portals
Com si fos temps
De carnaval.
Però aquell matí jo dormia
Tranquil, perquè no sabia
Que a la bandolera
Em duia la primavera
El vint de març.
Me habría gustado estar despierto
Aquella mañana que con un vestido verde
Entre trigales
Él llegó .
Venía silbando , como un niño .
Tenía llenas de pájaros las manos
Y cielo arriba
Los iba esparciendo .
Le rodeaban las abejas .
Llevaba un sombrero de amapolas
Y en la bandolera
Me traía la primavera
El veinte de marzo .
Me habría gustado estar despierto
O haber dejado los balcones abiertos
Y en mi sueño
Intuir como ... ,
Tejas y ramas se llenan de nidos
Y la piedra seca vuelve a mojarse en el río
Y el grito agudo
De una perdiz .
Y del conejo la mirada
Y oler la madrugada
Que en la bandolera
Nos llevó la primavera
El veinte de marzo .
Me habría gustado estar despierto .
Yacer sobre una piedra como un lagarto
De barriga al sol
Y con una flauta ,
Y haber salido a recibirle como se merece
Y adornar con flores de papel los portales
Como si fuera tiempo
De carnaval .
Pero aquella mañana yo dormía
Tranquilo , porque no sabía
Que en la bandolera
Me traía la primavera
El veinte de marzo .