He estat reventant drum-heads,
Trencant baquetes,
Planejant mil projectes,
Dins la meva llibreta.
I ara que es duen a terme,
Ho visc amb una il·lusió
Que no pots ni creure
Quan no has lluitat per res.
I es pensen que les coses sorgeixen soles,
Tot neix d'esforç i d'unes ganes boges,
Per aconseguir allò que tant vols,
Has de lluitar amb tot,
No és cap broma.
La pressió
A l'estomac.
Que sento quan no m'hi deixo la pell,
Mai he fet res per només pa**ar l'estona.
Sempre ho he fet tot per gaudir amb el que em mola
Veig pa**ar les hores,
tancat a l'estudi gravant proves.
El micròfon i jo a soles.
Explicant-li les coses que m'emocionen
I lluito amb totes les meves forces.
Trec de dins la ràbia, la pena i les fòbies,
Les poso sobre la taula i fem l'últim sopar,
Els hi serveixo el plat, però esta buit,
Ells són el menjar avui,
Perque en aquesta vida tu esculls
I amb mi ja no les vull,
¡Escòria!
Vaig buscar la calma en situacions erronies.
I aquí em tens encara donant voltes.
De res va servir deixar caure trossos de pà per no perdre el camí,
Hi ha ma**a voltors, primer les molles després aniran per mí.
I camino descalç
per aquest camí de pedres,
Als peus se'm hi clava el glaç
que no es desfà i em tira enrere.
Fot un fred que pela
ja no m'escalfen ni les mantes.
Se'm congelen les llàgrimes pels que son a l'altre banda.
Però s'ha de seguir endavant com deia l'avi.
Si no trepitges fot i constant no hi haurà el canvi.
Digues-li a l'enterrador que cavi,
Que a mi ja no hi ha qui em salvi.
Amb més força, més ràpid,
Un forat ben gros per a que hi caigui el dia en que m'estampi.
M'entrestant seguiré volant alt com el Halley.
Quan has conegut la por ja no hi ha res que t'espanti.
Poso les condicions i les ganes,
no hi ha ningú que em pari.
Aquí només somriuen els que guanyen,
estic repartint el bacallà al barri.