Nits de glòria i conquestes.
I el matí adormit, castiga.
Nit de plors i tempestes.
Vam creuar el límit,
Saltant barreres.
Ofegarem les penes en un got trencat.
Dissimulant,
No em diguis res perquè avui no hi sóc.
Em busco, però no hi sóc.
I allà en l'oblit hi ha algú, que crida desesperat.
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda.
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai.
Nits de glória i conquestes.
Vam saltar el camí, vam fer drecera.
Caminarem, enrere i amb el ulls tancats.
Recordarem les nits en què ens volíem menjar el món,
I que ens vam menjar el món.
I allà en l'oblit hi ha algú que crida desesperat.
No sap d'on ve ni on va, ni el que queda.
I allà en l'oblit hi ha algú a qui tu ja no escoltes mai,
Com sempre...
Ja no puc continuar dissimulant,
Em sento cada cop més perdut.
I a les nits busco bar,
Busco bar, rere bar.
Vull tornar al que per mi varen ser...
Nits de glória
Nits de glória