Truco per dir-te que no vinc a sopar Que em ve de gust pa**ejar de nit Que estic cansat de sempre el mateix plan Tu en el sofà dormint. Vaig cap a un riu, direcció al mar Deixant enrere ciutats Cementiris fets d’asfalt, on neixen les migranyes. He de marxar. Perdo el meu centre de gravetat I les petjades no marquen igual. Ja no em puc perdre cap més detall Que ara ho tinc tot al meu davant. Ploren mil somnis Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar) Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem) Però som vius som-hi. Arriba amb retard l’abril, com sempre L’hivern no se’n va del meu terrat. Dins d’un jardí de plàstic Bones vistes però és tancat. Ara vull tornar a aquell temps
Del que encara en guardo olor On no ens tancàvem portes I no teníem por Que s’acabes el món. Ploren mil somnis Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar) Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem) Però som vius som-hi. Ha quedat enrere aquell nen Que estirava tant fort les regnes. Que no t’al·leguin demència No perdis mai la innocència. Ara no vull tornar al temps Quan jo deia si i tu no Amb tot el que comporta Donar la raó Que el temps pa**a i espanta I els anys ja no curen. Ploren mil somnis Mou els fils som-hi (guardats ben al fons, és clar) Ploren mil somnis (si no els busquem no els atraparem) Però som vius som-hi. Sents el tic tac, que el temps no para i pa**a.