D'amagat de mestresses que espien de nit,
Clara surt de la casa amb el c or encongit.
Du a la mà una panera amb crostons i sorgits,
Mentre el seu home dorm travesser dins el llit.
Just pa**at Riudarenes agafa un trencant,
Esquivant les petjades i els gossos bordant,
I amb el c or a la boca arriba a aquell mas
On l'espera el que més s 'ha estimat.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.
Amagat de l'enveja que el vol delatar,
Jaume espera darrere d'un fals estucat
I pentina les hores amb un tronc cremat,
Dibuixant lentament un ulls verds com de mar.
Quan, per fi, cap al vespre surt de la foscor,
Mastegant fruits i herbes empaita els moixons,
S'embolica un cigarro i f a fum poc a poc ,
A l'aguait de la cendra i el foc.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.
I el vent
Que els espia fa temps
Fa converses amb ells,
Mentre es llepen absents
Del soroll de la guerra
Absurda,
Sabent que tenen poc temps.
A vegades, quan tot sembla fosc,
Hi ha un desig que arracona la por.