Just en el moment en que l'avió anava caient sense control
I la gent xisclava
Em va venir a la ment aquell clotet que et surt rient
I la llargada infinita del del teu coll
Els arbres s'anaven acostant ràpidament per la finestreta
I encara que sembli inversemblant
No estava trista havent tastat els teus petons
Tot i el fum sortint dels alerons
Just abans del cop damunt d'un camp de gira-sols
I encapçalar demà les portades
Un fort cop de vent va redreçar-nos bruscament
I el capità ens va saludar per l'intèrfon
Sonaven ben lluny com de costum absurdament les ambulàncies
I encara que sembli inversemblant,
A l'endemà ja me n'havia oblidat
Del que val la pena de veritat