Tant de tombar estaques,
Tants cops de destral.
Diguem no, cridàvem.
Quasi tot està igual...
Si més no, si més no,
Hi ha patriotes a la presó,
Gent que lluita de debò,
Cremada per la repressió.
I la gent a casa seva
Mirant concursos al televisor,
A veure si surt el cotxe
O si els toca algun milió.
Vivim en el tros del món
Més emmerdat que hi ha.
Fums, pudors, nuclears,
Però a la gent tant li fa.
Ningú no s'immuta,
Ningú mou el cul,
I quatre fills de puta
Van omplint-se el bagul.
En el camp de Tarragona
Vivim damunt d'un polvorí.
Defensem l'aire i la terra,
Que, aquí, ens hi van parir!
Oh, trist racó d'aquest Mediterrani mort!
Oh, trist racó d'aquest Mediterrani mort!
Desperta't, espavila't!
Que ara és el teu torn!
I ara Barcelona
Pels jocs la netejaran,
I tot el que no sona
Aquí baix ho portaran.
Manguis i xoriços,
Fora de la capital.
I aquí en quatre pisos
Fotran aquest personal.
Putes, putes Olimpiades!
Bombes, petardos al 92!
Barna s'endú les medalles,
I aquí les escorrialles.
Oh, trist racó d'aquest Mediterrani mort!
Oh, trist racó d'aquest Mediterrani mort!
Desperta't, espavila't!
Què ara és el teu torn!