Som fets de somnis i vides d'abans
Que quan l'ensopegues
Et deixa distant
I quan l'encomanes et quedes igual
Com sé que el que m'espera
és menys estrany
Que el que ara em pa**a quan ho veig clar
Que el que m'atansa a ser més com cal
On tot sembla que agafa sentit
Com quan ensopegues al teu caminar
Quan et despertes d'aquest sotrac
Som fets de tones de pols seminal
Que quan l'estornudes et quedes igual
I quan la mossegues fa un gribi bestial
Som tots miracles de l'esperit còsmic
Petites mostres del pànic diví
Tot se'm escapa però soc tan feliç