Samir, hem de parlar
Ara que ningú no ens veurà
Potser no saps ni com em dic
Sóc Dragan Drulović
I visc en el bell mig
Del veí poble serbi enemic
De fet no és sorprenent
Que no em tinguis present
Els bosnians no soleu baixar
I amb la mala maror
Que hi ha jo tampoc no
Aquí, al teu poble, havia pujat mai
Pot semblar estrany però et vinc a dir
Que els meus soldats vindran aquí
A primera hora del matí
Per atacar
Si troben homes al poblat
Acabaran en un fossat:
La guerra aquí també ha arribat
I ara fuig, salveu la pell
La nit serà un bon moment
Per marxar cap a ponent
Camineu incansablement
Busqueu refugi segur
Abans que no surti el sol
I us encengui els ulls de dol
No deus saber, però
Per què t'explico això
Per què amb els meus sóc deslleial
El que t'explicaré
No és d'ara, que ja ve
De la II Guerra Mundial
El meu pare era amic
Del teu des de ben xic