Sec sota el porxo vell
A aixopluc de l'aiguat que cau
I a la terra el tempir fa bona olor
Veig que un tros més enllà
Un veí treu el cap
S'ho mira, somriu i em veu i ens saludem
Plou per tot arreu
Sens distingir quin camp és de qui
Sembla que està a punt d'afluixar
I la natura la feina atura
I l'ocellam desvetlla el camp
I certifica que el cel s'estripa
Quan surt el sol, surt per tothom
Sense preguntes ni privilegis
Així de natural és
La societat que pretenem
Nits a la llar de foc
Explicant contes als menuts
Que havíem sentit a l'avi allà mateix
Ve el veí a fer el cafè
I diu que es veu que hi ha nous veïns
D'una terra llunyana que ara és un erm
El vent de migjorn
Que va fer ahir els ha dut fins aquí
A l'endemà els anirem a donar
La benvinguda, i si cal ajuda
Per fer a poc a poc una llar de foc
On contar rondalles a la can*lla
Sec sota el porxo vell
A aixopluc de l'aiguat que cau
Aquesta terra és nostra però el món és de tots