Era jove, era berguedà
Estava a punt de fer vint-i-tres anys
S'acostava Corpus, se li veia en els ulls
Encesos com espurnes de Patum
Mig poble deia que era un bon sagal
L'altre mig que era un bordegàs
I la noia que estimava
No li fotia ni cas
Dimecres de Patum vam quedar
A la barana però no s'hi va
Presentar
En un revolt, amb el seu cotxe vell
Va deixar la pell
Des d'un racó sentia els gegants
La música acompanyava
Unes llàgrimes galta avall
Quan vaig tornar a la plaça
Potser va ser la màgia de la Patum
O la barreja de la cervesa
Però aquell fet no va ser per a mi
Pas una sorpresa
Em va semblar veure'l arribar
Amb el barret i el mocador nusat
Em va dir que Sant Pere té per costum
Deixar als berguedans
Fer un darrer salt de Patum
Amb una mirada de complicitat
I un somriure com tenia ell sol
De bracet agafats vam saltar
L'últim Tirabol