Si t'equivoques et diuen pobre noi
Surts del camí correcte i et diuen paranoic
És absurd, la gent es compara
Has retingut cada cara com una polaroid
Saps molt bé que són la plaga
Els que baixen del vaixell si naufraga
Seguim la saga dels qui disparaven els de verd per deixar-los de vermell
Pel can'tó salvatge de la vaga
Del que no cau la moneda
Una altra gerra d'aigua freda
Plou sobre mullat
La decisió incorrecte
Per defecte, apunta els meus consells i crema la llibreta
Dieu que no podem, doncs fem-ho!
Si la vida són dos dies, pregunta-li a un "buseru"
Et tallen les ales o et desplomen
L'encert és el diploma, estalvia't prolegòmens
Ho preguntes?
Tinc indicis, no sé com els aguantes
El sol està tapat per edificis de milers de plantes
Els terrats planten antenes
Pillem càncer de cervell mentre ens expliquem les penes
Aquí els carrers fan trenes
Son les venes del consum
El barri és color a merda
Si mires a contrallum
Toquen el clàxon, pugen els fums
Jo porto MF Doom als cascos i em pujo el volum
Dius que ens clitxes?
Doncs som-hi, no?
Tens totes les fitxes?
Per què et fundim el domino?
La racionalitat i el cor estan com gat i gos
Esnifes clenxes d'un color blanquinós
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
Resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta
I clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara...
No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes
Diuen que estàs perdent el temps noi
L'exemple cristal·lí perquè comprenguis
Que no saben viure en pau
I perquè t'inundi la calma
Sents que estàs en un reialme
Amb una barca sense rems, oi?
Mira, no vols ser un exemple
Sempre has pensat que era una pretensió ridícula
Per l'inepte en temple
HI ha qui somia que ejacula en una brètola
Que somia ser Elsa Pataki
Però a tu no t'omple ni la faràndula ni la pija de l'escola
Que s'anul·la i recula a cada paraula
I dius: "mira no hi ha cap tensió mal resolta
Resulta que el que pots oferir-me ja no em fa falta"
Clar que sí, carba**es a mansalva
Res et pertorba, levitant a l'habita en un beat gran reserva
La tele sempre estorba
Quan parla el camí es corba
Escarba el Vapor Badia i amb un llibre jeu a l'herba
Projectes, llistes, el llapis sobre l'orella
Literatura, música i política entre cella i cella
Saps que mentre hi hagi una explotada en aquest món
Hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella
On, entre amics i bona gent
Algun dirà que "buah", que "sona bé"
T'abraçarà. Dirà que li havien dit
Que eres bo però que n'hi somiar-ho
Que et sortissis tant
Callaràs
Quan te la foti un flanagan comença a afalagant
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
No hi ha cap tensió mal resolta
Resulta que el que em pots oferir-me ja no em fa falta
I clar que sí...
Vaig quedar-me a la sortida, tots corrien...
És absurd la gent es compara...
No has aconseguit que m'espavili ni a base de txapes