Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
devallant mil·límetres cap as oceans (icebergs)
molt abans que habita**in sa terra es éssers humans
no hi havia ningú per mirar-les, només crustacis i algues (icebergs)
jo l'enyor com el Titànic, com si m'haguessin tallat es collons
mil elefants en estampida que se m'enduen sa vida
Som davant ses portes de l'infern
m'és igual la mar infinita navegant a dins sa fosca
Som a ses portes de l'infern per tu
i tenc plans de futur
Jo l'enyor com segles de glaceres solitàries
devallant mil·límetres cap as oceans (gèisers)
un piano caient de s'Empire State (building)
era tonta i rosseta, segons s'al·lot, sa jugueta
Som davant ses portes de l'infern
plataformes de petroli amb diàmetres enormes
Som a ses portes de l'infern per tu
i tenc plans de futur
Som davant ses portes de l'infern
rodejat de flamarades molt amunt a dins ses ombres
Som a ses portes de l'infern per tu
i tenc plans de futur