He ressuscitat,
He obert els ulls i vos he aplegat
Que me regàveu es desert,
Ara no florirà en tot s'hivern.
Demà me trobaré
Piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
Pianos de coa que s'encén,
Se fonen de música i de plaer.
Desil·lusionat,
M'ha travessat un colador,
Però ja estic millor,
Només un poc deshidratat.
Desenamorat,
He arribat tard i m'ho he perdut,
Què vas de brut!
T'haurem de reciclar.
M'he embara**at,
Què faré ara amb aquest infant,
Que no vol creure, és tan petit,
Menja pastilles de colorins.
Sense llit estic malalt,
Ficcions i realitats,
Sa tele me vetla,
He dormit en es sofà.
Avorrit i entotsolat
He descobert un bon amic,
És una neurona
Que me ven sa llibertat.
Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.
Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.
He ressuscitat,
He obert els ulls i vos he aplegat
Que me regàveu es desert,
Ara no florirà en tot s'hivern.
Demà me trobaré
Piscines, nenúfars, blanc d'ametler,
Pianos de coa que s'encén,
Se fonen de música i de plaer.
Sense llit estic malalt,
Ficcions i realitats,
Sa tele me vetla,
He dormit en es sofà.
Avorrit i entotsolat
He descobert un bon amic,
És una neurona
Que me ven sa llibertat.
Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.
Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.
Tanca sa porta i surt per sa finestra
Com una bombolla de mistol,
Explotaràs i seràs una tempesta
Que tronarà fins a s'horitzó.
Devallaràs i regaràs sa terra,
Pren vitemines sa llavor
D'una miloca que aspira a ser un cometa
I poeta d'ofici a sa tardor.