És el bon moment de canviar els hàbits dolents
No saltar-me més semàfors, respirar més el present
I gaudir de cada instant com feia quan era un nen
Que et sorprengui amb un rissotto
Sense que hagi de ser cap dia especial
És el bon moment de deixar de ser impacient
De mirar una mica endins, resoldre el que tinc pendent
De gaudir més del silenci sense estímuls cridaners
Que no faci tantes fotos amb el mòbil
Que sé que mai més veuré
Quan al llit a casa
A les fosques ens quedem
Hi ha la típica llumeta
De l'ordinador encès
Tot s'usa i es llença
Com els mocadors moderns
Els de roba ja no es porten
Es porten els de paper
No, no compris més aquests tovallons de paper
Paper de cuina amb pudor de perfum dolent
És el bon moment de baixar tots el soroll
Tampoc cal que hi hagi tele en cada petit cafè
Que els polítics deixin l'hàbit d'aplaudir-se al parlament
I que el regional de Renfe tregui l'aire condicionat a tota llet
És el bon moment de que no ens ho creguem tot
La cultura de la por que no ens acolloni a tots
Que brindem de tant en tant, i deixem de culpar-nos més
I també que les tietes se'n vagin al Luz de Gas